Els professionals que treballen en el salvament i socorrisme aquàtic han de tenir la capacitació per saber actuar en qualsevol situació de risc que se’ls presenti en el seu entorn de treball, i per això és imprescindible una bona formació.

El rescat d’una persona que es troba a l’aigua i ha tingut algun accident és tan ampli que els professionals del salvament i socorrisme han de conèixer totes les situacions possibles i saber actuar en cada una d’elles. No és el mateix trobar-se amb una persona inconscient i amb lesió medul·lar que fer-ho amb una que està nerviosa o parcialment conscient.

En aquest article mostrarem diferents accions de rescat en instal·lacions aquàtiques executades pels alumnes del CP de Socorrisme en Instal·lacions Aquàtiques.

 

Mòdul de rescat de persones accidentades en instal·lacions aquàtiques

Tècniques d’entrada a l’aigua

El primer pas a l’hora de salvar una persona és l’entrada a l’aigua, però cal fer-ho de manera adequada. Hi ha diferents tècniques depenent de com vulguem entrar a l’aigua. La forma que acabem utilitzant per entrar a l’aigua és més important del que podria semblar. Quan una vida està en perill, el temps és vital per salvar a una persona que s’està ofegant o que ha tingut un accident.

Abans de saber quina tècnica utilitzarem de salvament, hem de pensar en dos factors principals que hi poden influir:

• L’estat de la persona. Depenent de com es trobi l’accidentat, actuarem d’una forma més ràpida o amb un material específic.
• Circumstàncies de l’entorn: L’altura, la temperatura i la profunditat on es troba la persona també són factors a tenir en compte.

 

Tècniques d’aproximació

 

Quan haguem fet l’entrada a l’aigua, hem de pensar en no perdre de vista a la persona accidentada, facilitar la seguretat tant del socorrista com de l’accidentat i assegurar el control del cos al saltar per tal de no patir lesions. Depenent de l’estat de l’accidentat, entrarem amb material auxiliar i/o de salvament o sense.

 

 

Tècniques de trasllat

 

A l’hora de traslladar una persona que ha patit un accident a l’aigua, sempre hem de tenir en compte el nostre objectiu principal: la seva seguretat. A l’hora d’aproximar la persona accidentada fora de l’aigua, hem d’actuar d’una forma relativament ràpida i pensant en l’ajuda que pot necessitar el socorrista, el material del que disposa i la seguretat a l’hora de traslladar l’accidentat.

Depenent de l’estat de la persona accidentada, utilitzarem dues tècniques:

• Tècniques indirectes

S’utilitzen amb ajuda de material de salvament i només s’han de fer servir quan la distància del socorrista a l’accidentat és massa gran o quan es fa molt difícil traslladar-lo fora de l’aigua. El material més emprat en casos com aquest és el flotador salvavides.

Hi ha diferents tipus de rescat dins de les tècniques indirectes i es poden distingir segons l’estat de la persona accidentada:

• • • Rescat d’una persona conscient: El socorrista en tot moment parlarà a la persona accidentada i l’avisarà que s’agafi amb força i d’una forma ràpida, l’aixecarà del flotador salvavides per tal que l’accidentat no pateixi lesions.

• • • Rescat d’una persona inconscient: El socorrista s’aproparà a la persona amb el flotador salvavides controlat. Amb aquest material, introduirà el braç i estirarà les mans de la persona accidentada cap a l’interior del flotador per tal de tenir-lo controlat i poder treure’l de l’aigua d’una forma segura.

• Tècniques directes

S’utilitzen quan es té un contacte directe i personal amb l’accidentat sense necessitat d’utilitzar material extra. És recomanable utilitzar aquestes tècniques quan l’accidentat està inconscient i no es pot agafar a cap material ni mitjà per tal de sortir de l’aigua.

A l’hora de controlar l’estat d’una persona que ha tingut un accident, hem de ser molt cautelosos ja que qualsevol gest o exercici que no fem d’una forma correcta pot influir en el seu estat de salut. Quan el socorrista ha aconseguit treure l’accidentat de la piscina, ha d’alliberar-lo vigilant molt, i aquest contacte sempre s’ha de fer l’esquena, per evitar possibles lesions.

 

Alliberaments

El socorrista en tot moment ha d’intentar calmar la víctima i parlar-li sense necessitat de contacte físic. Si l’accidentat no respon als estímuls i el contacte és inevitable, el socorrista sempre s’ha de situar a la seva esquena i fer-li una presa de contacte per tal  que  se senti segur. Si l’accidentat respon favorablement, se li aplicaran els alliberaments corresponents fent-los sempre des de l’esquena o les extremitats superiors.

 

 

Tècniques d’extracció

Treure a una persona de l’aigua no és una tasca senzilla i més depenent de com es trobi la persona accidentada. Com més ajuda tingui el socorrista i més eines tingui a la seva disposició, més fàcil serà el rescat. No sempre obtindrà suport d’una forma ràpida i és per això que ha de saber com treure la persona accidentada ell sol.

Els factors que ha de tenir presents a l’hora de treure la persona de l’aigua són els següents:

• Estat en el que es troba la persona: és important comprovar si està inconscient o si ha patit lesions lleus i/o greus.
• Ajuda externa que pugui rebre.
• Lloc en el qual intentarà treure a l’accidentat.

Si el socorrista es troba sol i sense cap altra ajuda que ell mateix, intentarà treure l’accidentat per la vora de la piscina. En aquest cas, és molt important que el socorrista exerceixi pressió d’una forma continuada sobre les mans de l’accidentat. En tot moment, hem de pensar en la seguretat de l’accidentat i vigilar que la seva columna vertebral no en quedi malmesa o amb petites lesions que podrien acabar sent molt greus, i sempre vigilant que el cap no colpegi d’una forma brusca contra el terra.

Per la seguretat del socorrista i la persona accidentada, l’ideal és que la persona que intenta realitzar el rescat compti amb ajuda externa. D’aquesta manera, és molt més fàcil controlar la seguretat de l’accidentat i així disminuir el risc que hi pugui haver alguna lesió.

Una vegada la persona accidentada estigui fora de l’aigua, es procedirà a avaluar l’estat de la víctima, i comprovar les funcions vitals. Cal comprovar en quin estat es troba la persona. Respira? Té pols? Cal estimular-la verbalment i amb sacsejades per veure si reacciona.

Si la víctima no respon als nostres estímuls i no respira, ens trobem davant d’una aturada cardiorespiratòria i cal iniciar el protocol de RCP. L’objectiu de la RCP és mantenir els òrgans vitals oxigenats i així guanyar temps fins que arribin els serveis d’emergència.

En aquests articles trobaràs més informació sobre els Primers auxilis en l’ofegament i de Com realitzar la Reanimació Cardiopulmonar (RCP).

Si estàs interessat en el món del salvament i socorrisme, a Dinàmics oferim cursos per poder-te especialitzar com a professional en el salvament i socorrisme. Contacta’ns i t’informarem!