Aquest lloc web utilitza cookies per recopilar informació estadística sobre la navegació dels usuaris i millorar els seus serveis amb les seves preferències, generades a partir de les seves pautes de navegació. Pots canviar la configuració o obtenir més informació a la nostra Política de cookies.

Primers auxilis al mar: què fer en cas d’una de picada de medusa?

Primers auxilis al mar: què fer en cas d’una de picada de medusa?

Quan anem a la platja, sovint ens oblidem que anem a un espai natural. Les meduses i eriçons de mar són animals que viuen en aquest hàbitat i poden provocar-nos ferides de certa consideració. Cal estar alerta, prevenir-ho i actuar adequadament en cas de picada.

En aquest post t’ensenyarem a identificar les principals espècies de meduses que et pots trobar, i les accions bàsiques de primers auxilis en cas de picada de medusa o eriçó.

Els cnidaris, són el grup d’animals que inclouen a les meduses i altres organismes gelatinosos urticants. Posseeixen cèl·lules anomenades Cnidocists, que són com microxeringues les quals injecten substàncies tòxiques, i que utilitzen per alimentar-se i defensar-se. Els cnidocists estan distribuïts en tot el cos de l’animal tot i que es troben més concentrats als tentacles. El grau de toxicitat d’aquesta substància per als éssers humans és diferent depenent de l’espècie de medusa. La majoria dels contactes accidentals d’humans amb meduses es produeixen durant el bany, amb exemplars morts o amb restes de tentacles a la platja. La capacitat tòxica persisteix durant força temps després de la mort de la medusa.

Per què hi ha meduses a la costa?

Les meduses que trobem a les platges catalanes no viuen a les costes, sinó que procedeixen de mar obert on formen eixams que poden ser de grans dimensions. Depenent dels vents i dels corrents marins, part d’algun eixam pot ser desplaçat fins a les costes. La presència de meduses a la costa és molt freqüent durant els mesos d’estiu com a conseqüència de les brises, encara que pot donar-se durant tot l’any segons l’espècie de medusa i de les condicions meteorològiques.

A l’estiu, les aigües costaneres són més càlides que a l’hivern i tenen una temperatura més semblant a les del mar obert. Això fa que hi hagi més facilitat en la mescla d’aigües de l’interior marítim i del litoral, cosa que provoca que les meduses puguin arribar a les costes fàcilment.

En els últims anys hem vist com el nombre de meduses ha anat proliferant considerablement. A part dels factors estacionals, explicats anteriorment, hi ha altres factors creats per l’acció humana que han provocat aquest augment a les costes. El canvi climàtic, la disminució dels seus depredadors naturals (tortugues marines, tonyines, etc.) i la sobrepesca (una disminució de peixos proporciona una abundància d’aliment per a les meduses proliferant-ne, per tant, la seva reproducció), entre altres, contribueixen a aquest augment.

L’aparició de meduses a la platja és motiu suficient per hissar la bandera groga o vermella segons la quantitat i espècies.

Quines meduses trobem al litoral català?

Al mar mediterrani ens podem trobar amb moltes espècies diferents de meduses, però no totes elles tenen el mateix nivell de toxicitat. Seguidament us mostrem les més freqüents i les seves característiques per a que pugueu identificar-les i consells útils per als primers auxilis al mar:

  •  Cotylorhiza tuberculata o medusa ou ferrat 

medusa ou ferratTé una ombrel·la de color marró groguenc i al centre una protuberància de color taronja més fosc. Pot assolir fins a 35 cm de diàmetre. Tota la ombrel·la està envoltada per una sèrie de tentacles violetes i blancs molt compactats. Es molt freqüent al litoral català, sobretot cap al final de l’estiu i a principis de tardor, ja que té preferència per aigües més càlides. El seu poder urticant és lleu i està considerada de baixa perillositat. És l’única apta per al consum humà de tot el Mediterrani.

  •  Velella velella o barquetes de Sant Pere 

Velella velellaÉs un disc ovalat i blau amb una vela triangular perpendicular al disc que les ajuda a desplaçar-se segons la direcció del vent. El diàmetre del disc pot assolir els 8 cm. Són molt freqüents en tot el litoral Mediterrani, especialment durant els mesos on la temperatura de l’aigua és més baixa (hivern i primavera) És una medusa de capacitat urticant molt lleu i per tant amb poc o molt poc efecte tòxic. Tot i així, es recomana no tocar-la ja que podria provocar alguna reacció epidèrmica a persones sensibles.

  •  Pelagia noctiluca o medusa luminescent 
medusa luminescent
Per © Hans Hillewaert, CC BY-SA 4.0

És de color rosat (els exemplar més joves poden ser marrons), amb una ombrel·la (cap) d’uns 20 cm recoberta de berrugues marrons. Aquestes berrugues també les trobem als tentacles; allotgen les cèl·lules urticants responsables de la seva toxicitat. Conté 16 tentacles marginals els quals poden arribar fins als 2 metres de llargada, essent de difícil identificació. És molt freqüent a les nostres costes i durant tot l’any. És de perillositat alta. Té un poder urticant molt elevat. Pot causar irritacions i coïssor a la pell. L’efecte del seu verí va més enllà  dels problemes dermatològics i pot arribar a causar problemes respiratoris i cardiovasculars que poden perdurar durant setmanes.

  •  Rhizostoma pulmoo born blau 
born blau
Medusa, especie Rhizostoma pulmo, coneguda com a pulmó de mar

És una de les meduses més grans, la seva ombrel·la fa uns 40 cm de mitjana, tot i que podem trobar exemplar més grans. Té un color blanc-blavós i una rebava lila al voltant de tota la ombrel·la. Té vuit tentacles gruixuts fusionats del mateix color que la ombrel·la. Té un poder urticant mitjà, el contacte amb la pell no produeix greus problemes dermatològics, tot i que la intensitat de la picor i irritació és alta. La trobem principalment en primavera, estiu i tardor, i menys freqüent en mesos de fred.

  •  Carybdea marsupialis o Cubomedsa o avispa de mar 

Carybdea marsupialisL’ombrel·la té una forma cúbica i pot arribar a mesurar fins a 5 cm. És translúcida amb una coloració blanca-blavosa. Té 4 tentacles llargs, també blanquinosos que s’estenen per cadascun dels costats.

Aquesta espècie és de moment la única de la família de les cubomeduses coneguda al Mar Mediterrani. Les cubomeduses són conegudes per la seva gran perillositat degut a l’alta toxicitat del seu verí. Tot i que és molt abundant a certes àrees de la costa mediterrània espanyola, a la costa catalana es troba restringida a llocs específics, per la qual cosa es considera una espècie poc freqüent. La trobarem principalment durant l’estiu i la tardor. És una espècie amb alta capacitat urticant amb efectes importants sobre els humans. Es recomana evitar tot contacte amb aquesta medusa.

La picada produïda per Carybdea marsupialis és generalment molt dolorosa. Els seus efectes són intensos però de curta durada. Poden sorgir pàpules de color vermell brillant a la pell, i en alguns casos excepcionals podrien observar-se trastorns és enllà dels epidèrmics com enrampades musculars, vòmits, cansament i ansietat.

Primers auxilis en picades de meduses

No totes les meduses són urticants, tot i així, per precaució no les tocarem directament amb les mans i evitarem qualsevol contacte amb la pell.

Generalment les meduses provoquen efectes a nivell local i, excepcionalment, en algunes persones poden produir efectes sistèmics. Els primers auxilis davant d’una picada de medusa son atenuar els efectes del verí, prevenir un efecte tòxic degut a trossos residuals que hagin pogut quedar-se enganxats i estar alerta per possibles reaccions al·lèrgiques o sistèmiques.

Protocol general en picades de medusa

El protocol general d’actuació en els primers auxilis per una picada de medusa és el que utilitzarem si no coneixem quina espècie ha estat la causant.

  1. Si són visibles, retirar amb pinces o guants les restes de medusa que pugin haver quedat enganxades.
  2. Netejar amb aigua de mar amb cura, no fregar ja que podríem estendre la zona afectada en cas que hi hagués algun tentacle enganxat. No netejar MAI amb aigua dolça ja que això incrementa l’efecte urticant.
  3. Aplicar una solució de bicarbonat al 50% (l’equivalent seria en una ampolla de 2L d’aigua, dos dits de bicarbonat comercial en pols). Això evita un enverinament posterior per als possibles tentacles que hagin pogut quedar a la pell.
  4. Omplir una bossa de plàstic amb gel i embolcallar-la amb una tovallola. Aplicar-la com més aviat millor, durant uns 5 minuts, sobre la zona de la picada (mai no s’ha de posar el gel directament sobre la pell). Si la coïssor no es deté, s’hi pot aplicar fred una altra vegada, durant 5 minuts més.
  5. Vigilar que no es produeixi cap reacció sistèmica: ansietat, dificultat respiratòria, etc. i avisar ràpidament al socorrista de la platja o en el seu defecte, als serveis d’emergència .

Què NO fer en cas d’una picada de medusa

  • NO aplicar aigua dolça
  • NO aplicar amoníac ni alcohol
  • NO fregar
  • NO aplicar embenatges a pressió
  • NO aplicar vinagre (excepte en casos específics com la picada de Carybdea marsupialis)

Els eriçons de mar

Eriçó de mar o garota (paracentrotus lividus)
Eriçó de mar o garota (paracentrotus lividus) – Per Joan Aymerich

Els eriçons de mar són uns animals (equinoïdeus) que es caracteritzen per tenir el seu cos generalment globular i recobert de punxes mòbils més o menys gruixudes. La grandària de la closca pot estar entre 3 i 10 cm, segons les espècies. Viuen sobre les roques del litoral, cobertes d’algues,  en terres sorrencs de les platges o en els camps de posidònies. Les pues de l’eriçó de mar, si ens punxem, ens poden provocar dolor, inflamació i infecció si no es tracta adequadament. Ocasionalment les pues d’eriçó poden provocar problemes greus com la pèrdua de consciència, taquicàrdia, nàusees… en persones al·lèrgiques. Caldrà que actuem seguint el següent protocol:

  1. Treure amb una pinça les pues
  2. Desinfectar bé la zona. Netejar amb aigua i sabó i aplica-hi un antisèptic tòpic com la clorhexidina o la povidona iodada.
  3. Si les pues encara romanen a la pell, caldrà acudir a un centre mèdic per a que en faci una valoració. És freqüent aplicar un emplastre d’essència de trementina, lanolina i àcid acètic que les sol fer treure.

Per evitar les punxades d’eriçons es aconsellable l’ús de sabates d’aigua quan caminem sobre les roques.

Estigues informat!

Si vols saber més informació de com identificar una medusa i/o vols ser un col·laborador actiu en la seva detecció i observació en la costa catalana, baixa’t l‘aplicació iMedJelly, totalment gratuïta. Aquesta aplicació està desenvolupada per l’Institut de Ciències del Mar i permet conèixer l’estat de les platges a temps real gràcies a la col·laboració ciutadana. També conté protocols d’actuació i fitxes per a identificar les meduses i també podràs conèixer si hi ha meduses al litoral català.

A la platja cal anar preparat i conèixer els potencials perills que hi podem trobar. Tenir coneixements de socorrisme i de primers auxilis és de gran utilitat. Si practiques esports aquàtics, o treballes o t’agradaria treballar en aquest àmbit a l’escola Dinàmics t’oferim aquests i altres cursos que et serviran per obtenir una formació oficial per a treballar en salvament i socorrisme en medis aquàtics.

Referències

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

Continguts Relacionats

Entrades recents