Aquest lloc web utilitza cookies per recopilar informació estadística sobre la navegació dels usuaris i millorar els seus serveis amb les seves preferències, generades a partir de les seves pautes de navegació. Pots canviar la configuració o obtenir més informació a la nostra Política de cookies.

Blog

Gaudeix del sol amb protecció: Totes les respostes

Gaudeix del sol amb protecció: Totes les respostes

Les activitats a l’aire lliure formen part del nostre dia a dia. Gaudir-ne amb seguretat, protegint la nostra pell adequadament, és important ja que cuidem i prevenim malalties de la pell com els melanomes (càncer de pell), reaccions al·lèrgiques, envelliment prematur, taques, cremades, entre d’altres. Encertar la protecció solar adequada segons el tipus de pell i situació pot ser un garbuix. En aquest article t’ho posem fàcil. Aquí podràs trobar tota la informació necessària per encertar a la primera amb la protecció solar ideal per tu i els teus.

Índex de continguts

La radiació solar

La radiació solar és el conjunt de radiacions electromagnètiques emeses pel sol. La llum solar es descompon en diverses longituds d’ona, de les quals tres arriben al planeta Terra.

L’energia d’aquestes radiacions és inversament proporcional a la seva longitud d’ona. És a dir: com més curta és aquesta longitud més energia té.

Tipus de radiacions

    • La radiació ultraviolada (UV), té efecte biològic. Aquesta radiació es divideix segons la seva longitud d’ona en tres grans tipus:
    • La radiació UV-A (λ=320 nm – 400 nm), és la de major longitud d’ona, per això penetra fins als nivells més profunds de la dermis i són els més perjudicials. Incrementen la formació de radicals lliures, produint un envelliment prematur i dany permanent a la pell (melanomes, taques, bronzejat permanent,…)
    • La radiació UV-B (λ=280 nm – 320 nm), és la responsable del bronzejat, l’eritema i les cremades. Penetren a nivell epidèrmic.
    • La radiació UV-C (λ=200 nm – 280 nm), com que té la longitud d’ona més curta és la que conté més energia i és la més perillosa. No acostuma a arribar a la superfície de la Terra ja que és absorbida per la capa d’ozó.
    • La radiació Infraroja A (IR-A), té efecte calorífic. Els seus efectes es reflecteixen en les capes més profundes de la pell, la hipodermis. Les seves conseqüències visibles són les arrugues profundes i la deshidratació cutània.
    • Visible, té efecte lluminós.
espectre solar
Font: Revista Catalana de Geografia.

Factors que influeixen en la radiació solar

No tan sols influeix el tipus de radiació; la intensitat també és un punt clau a l’hora de triar un fotoprotector. Hi han diferents factors que influeixen en la intensitat.

  • Altitud: com més altitud, més intensitat solar
  • Obliqüitat: és l’angle d’incidència dels raigs solars sobre la terra. Ve determinada tant per la latitud com per l’estació de l’any.
  • Latitud: en una mateixa estació de l’any, les latituds més properes a l’equador tenen una intensitat de radiació solar major.
  • Superfície: segons el terreny on siguem les radiacions poden reflectir-se en major o menor grau. La neu reflecteix fins el 85% de les radiacions solars, mentre que la terra arriba al 20%.
  • Clima: els núvols i la humitat absorbeixen part de la radiació.

Índex solar mundial o Índex de Radiació Ultraviolada (UVI)

L’UVI és una mesura que s’usa a nivell mundial per a mesurar la intensitat de la radiació ultraviolada (UV) solar màxima a la superfície de la terra, en absència de núvols i en el moment de màxima intensitat (al migdia).

El càlcul d’aquest índex ens permet valorar el grau de nocivitat per a la pell. Els valors que adopta van de 0 cap amunt. Com més alt és l’índex, més alta serà la probabilitat que l’exposició UV sigui perjudicial i que ho faci en menys temps.

En molts països propers a l’equador poden arribar fins a un UVI de 20; a Europa és difícil que s’arribi als 8, i tot i que en depèn de factors com la superfície (neu, sorra platja,…) pot assolir nivells més elevats.

L’índex UVI el podem dividir segons el grau d’exposició:

  • exposició baixa (entre 1 i 3)
  • exposició mitjana (entre 4 i 6)
  • exposició alta (entre 7 i 9)
  • exposició extrema (superior a 10)

L’UVI doncs, és un índex canviant segons estació, meteorologia i situació on ens trobem. Cal doncs consultar-ho a temps real. En aquest enllaç al Servei Meteorològic de Catalunya podràs conèixer quin és l’índex UVI del dia i la previsió en diferents poblacions de Catalunya.

Quin fototip té la meva pell?

Per escollir el factor de protecció més adequat és important tenir en compte el fototip de la persona. El fototip ve determinat per les característiques com la pigmentació de la pell, els ulls, el cabell i la capacitat de bronzejar-se. Tot depèn de la sensibilitat de cada persona als raigs ultraviolats i al envermelliment.

fototip de pell

Tipus de fototip

  • Fototip I: pells molt pàl·lides, típicament la d’una persona pèl-roja. Casi sempre es cremen i és difícil que arribin a bronzejar-se. Tenen tendència a patir reaccions al·lèrgiques al sol.
  • Fototip II: pell blanca i sensible. Acostumen a ser persones amb el cabell clar. Tenen dificultat a bronzejar-se i també són propenses a reaccions al·lèrgiques pel sol.
  • Fototip III: pells de color entremig. Són persones amb el cabell castany i tenen capacitat per adquirir un lleuger bronzejat.
  • Fototip IV: pells fosques, amb el cabell castany fosc o negre. El bronzejat és força intens i sorgeix ràpidament. Difícilment hi han cremades per exposició solar.
  • Fototip V: pells caracteritzades per ser una mica més fosques que en el fototip IV. El bronzejat és intens i ràpid.
  • Fototip VI: pells de persones negres.

Què és el Factor de Protecció Solar (FPS)?

Aquest és un element que veurem en qualsevol cosmètic de protecció solar. La seva interpretació no és fàcil i sovint duu a equívocs. Entendre’l ens permetrà conèixer quin producte és el més adequat en cada ocasió i tipus de pell.

Físicament l’FPS és un número que indica quin és el múltiple de temps a què es pot exposar la pell protegida amb el producte per aconseguir el mateix efecte eritematós que si no s’hagués aplicat cap protecció. D’aquesta manera s’evita l’eritema, en comparació amb el mateix temps d’exposició sense la protecció del filtre solar.

Per exemple: si una persona pot exposar-se al sol el primer dia 20 minuts sense tenir vermellors ni cremades, un FPS 15 utilitzat adequadament la protegirà del sol durant 300 minuts (20×15) (Aquesta correlació no és totalment exacta i caldria afegir altres factors per decidir quin és el FPS òptim).

Quina protecció solar necessito?

Ara ja coneixem que el factor de protecció necessari depèn del Fototip de la pell, de l’índex UVI i també d’altres factors individuals (sensibilitat de la pell, reaccions al·lèrgiques solars…) o de l’entorn (neu, país…)

La taula següent ens permet conèixer el factor de protecció:

Índex UVFototip IFototip IIFototip IIIFototip IVFototip V
1-315-2015-2015-2015-2015-20
4-630-5030-5015-2015-2015-20
7-10+5030-5015-2515-2015-20
+10+50+5030-5015-2015-20

Aplicarem un marge de seguretat en persones amb sensibilitat al sol o que requereixin una protecció extra (infants, persones medicades amb fàrmacs fotosensibilitzadors…).

Tipus de filtres solars

Actualment hi ha diferents opcions per tal de protegir-nos la pell del sol. La primera és evitar el contacte directe amb el sol amb gorres, samarretes de màniga llarga, ulleres pel sol… però si els raigs solars arriben a la pell, ens cal un protecció extra, necessitem filtres solars. Els filtres solars eviten la degeneració de la pell i prevenen les cremades i altres efectes nocius abans esmentats.

Segons com actuen, es classifiquen en físics, químics i biològics.

  • Filtres físics: són impermeables a la radiació solar i reflecteixen la llum. A més dels rajos ultraviolats, controlen els visibles i l’infraroig. Podríem dir que actuen a manera de pantalla, i els més utilitzats són: l’òxid de zenc, el diòxid de titani i la mica. Molt recomanables en persones amb problemes de reaccions al·lèrgiques o pells molt sensibles ja que tenen poca interacció amb la pell.
  • Filtres químics: actuen per absorció de la radiació solar ultraviolada. Capten l’energia i la transformen en una de longitud d’ona diferent, innòcua per a la pell. Els més coneguts són: el PABA (àcid para-amino benzoic), l’àcid cinàmic, l’àcid sulfònic, la càmfora, la benzofenona i el dibenzoilmetà.
  • Filtres biològics: son substàncies antioxidants i reparadores que augmenten l’eficàcia i seguretat dels altres filtres. Entre ells hi han: vitamina C i E, té verd, astaxantina, ginesteina i la silimarina.

Situacions de risc: protecció solar imprescindible

Introduir l’hàbit d’aplicació de la crema solar en la nostra rutina diària ens aportarà molts beneficis a curt i llarg termini. I així evitarem els perjudicis d’una exposició excessiva i perllongada del sol a la nostra salut.

Hi ha, però, situacions quotidianes on encara és més necessari protegir-nos:

  • Esport i o feina a l’aire lliure: totes les èpoques de l’any són importants. Són moltes les hores d’exposició al sol. Hi ha més risc de cremades quan suem, degut a l’efecte lupa. Aquest efecte es veu incrementat segons la superfície on estem: la neu, la gespa, la sorra seca i l’aigua per aquest ordre són les superfícies que tenen un efecte més reflectant. En els esports de muntanya es requereix més protecció, ja que es calcula que per cada 300 metres d’alçada augmenta un 4% el risc de cremades.
  • Embaràs: Els canvis hormonals afavoreixen l’aparició de taques al voltant del nas i la boca(cloasma) i el sol les pot enfosquir.  Per evitar-ho caldrà utilitzar un bon filtre solar.
  • Medicaments: Existeixen nombrosos medicaments que ens fan més fotosensibles (anticonceptius hormonals, corticoides, antihipertensius,…)i que poden activar l’aparició de lesions a la pell com taques, cremades,… cal ser-ne conscients i si prenem algun medicament informar-nos al metge o farmacèutic si aquests comporten un risc de lesions solars a la pell. Un pictograma com aquest en el cartonatge d’un medicament ens indica que és potencialment fotosensibilitzador i que cal que extremem les precaucions davant l’exposició solar.

Bibliografia

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Articles Relacionats