Aquest lloc web utilitza cookies per recopilar informació estadística sobre la navegació dels usuaris i millorar els seus serveis amb les seves preferències, generades a partir de les seves pautes de navegació. Pots canviar la configuració o obtenir més informació a la nostra Política de cookies.

Blog

“Després de salvar una vida et quedes amb una barreja de sensacions”

“Després de salvar una vida et quedes amb una barreja de sensacions”

En Rubén Gómez i en Marc Rojo són 2 alumnes titulats en socorrisme per Dinàmics i l’Escola Ginebró, que aquest estiu s’han trobat en una situació per la que s’han preparat exhaustivament, però que a cap socorrista li agrada haver de viure: salvar la vida a un nen que s’havia quedat inconscient i sense respiració.

Gràcies a la seva actuació ràpida i efectiva, el nen de 8 anys que va patir l’ofegament en una piscina va poder recuperar les constants vitals, i recuperar-se totalment de l’ensurt.

En Rubén Gómez té 20 anys i és de Sant Pere de Vilamajor. És tècnic superior d’Ensenyament i Animació Socioesportiva i a l’estiu combina la feina de monitor de lleure amb la de socorrista. Quan va acabar el grau superior d’esports, va decidir treure’s la titulació complementària en socorrisme per millorar el seu currículum i accedir a ofertes laborals en aquest àmbit, però no s’esperava que menys d’un any després podria dir que havia salvat una vida.

Per la seva banda, en Marc Rojo té 22 anys i és de Mollet del Vallès. També és tècnic superior d’esports i es va treure el títol de socorrista l’any 2018. Actualment estudia 3r curs del grau de Ciències de l’Activitat Física i l’Esport a Vic. Tot i que té més experiència com a socorrista, mai s’havia enfrontat a una situació tan dura.

 

Ells mateixos ens expliquen com van viure aquesta situació.

En Rubén explica: El dia de l’incident hi havia un grup de nens i nenes a la piscina, i tot va anar molt ràpid. Vaig treure el nen de l’aigua i en comprovar les constants vitals, vaig veure que estava inconscient i no respirava. Per tant, en Marc va començar la RCP (reanimació cardiopulmonar) mentre jo trucava el 112.

En Marc afegeix: Vam estar fent la RCP i ens anàvem tornant amb en Rubén i una mestra que també tenia formació en primers auxilis. En Rubén també li va fer insuflacions i gràcies a això va treure força aigua. Vam continuar amb la RCP i al cap d’una estona ja va obrir els ulls i va començar a respirar. Després ja va arribar la policia i l’ambulància, i se’l van emportar.

En Marc és molt conscient de la importància d’actuar de manera coordinada entre companys. Per sort tant en Rubén com jo vam fer el que tocava, perquè en una situació així, si el teu company es bloqueja, tens un problema. Però tots dos teníem clar el protocol, i també vam fer sortir a tothom de l’aigua, per poder-nos concentrar en la víctima.

Viure una situació tant dura i intensa, encara que acabi bé, desperta molts sentiments. És difícil d’explicar com et sents -diu en Rubén- perquè quan t’hi trobes, és un moment de molta adrenalina i no tens temps per pensar; i després jo vaig estar molt preocupat fins que em van informar que el nen s’havia recuperat del tot, perquè quan se’l van endur amb l’ambulància no ho tenia clar.

 

Per a tots dos, els dies posteriors a l’incident van ser complicats. En Marc explica: A la piscina tires d’adrenalina i del que has après. Però després tenia una sensació rara, una barreja d’alegria perquè tot havia sortit bé i també ganes de plorar per l’emoció, i per pensar en el que podria haver passat. Suposo que aquests “subidons i bajons” són normals en aquesta situació, és la cosa més grossa que m’ha passat mai en una piscina. Per això em pensava que tornar a la piscina em costaria molt més, però quan arribes, et concentres a vigilar i fer el que toca.

Per en Rubén, tornar a la feina després d’aquell dia no va ser fàcil. Sobretot els dies entre l’incident i la tornada, si hi pensava, em feia molt de respecte. I tinc una barreja de por i tranquil·litat, per haver-me trobat en una situació molt crítica però alhora per haver estat capaç de superar-la.  Però quan tornes a la piscina, entres en la dinàmica de la feina i no hi dones  més voltes.

 

 Tant en Rubén com en Marc tenen molt clara la importància d’una bona formació en salvament i socorrisme i el reciclatge constant per no baixar la guàrdia en situacions en què la vida d’altres persones depèn de tu.

En Marc assenyala que “és molt important prendre’t seriosament un curs de socorrisme, jo abans de començar la temporada sempre faig un repàs de tot, és important no dubtar quan et trobes en situacions d’emergència per no equivocar-te”. I en Rubén afegeix: Sí, totalment d’acord, és important tenir el títol, però encara més la pràctica i no deixar mai de reciclar-te en primers auxilis.

 

Actualment, una nova promoció de tècnics d’esports està cursant l’intensiu de socorrisme aquàtic a l’escola Ginebró. A partir d’octubre, Dinàmics té previst impartir el cicle inicial complet del Grau Mitjà en Salvament i Socorrisme (titulació del Dept. d’Educació)  i un Certificat de Professionalitat 100% subvencionat de Socorrisme en Instal·lacions Aquàtiques (titulació del SOC) a Llinars del Vallès.

Tots dos cursos permeten obenir la titulació oficial de socorrisme aquàtic i inscriure’s al ROPEC, requisit indispensable per exercir aquesta professió.

Articles Relacionats