Aquest lloc web utilitza cookies per recopilar informació estadística sobre la navegació dels usuaris i millorar els seus serveis amb les seves preferències, generades a partir de les seves pautes de navegació. Pots canviar la configuració o obtenir més informació a la nostra Política de cookies.

Blog

L’autoconeixement, el mindfulness i el creixement personal

L’autoconeixement, el mindfulness i el creixement personal

Durant molts anys, la psicologia i la gestió de les emocions no era una cosa a la qual dediquéssim el nostre temps, tot al contrari. Tradicionalment, les persones amagaven els seus sentiments i intentaven no preocupar-se gaire per com se sentien o com podien millorar com a persones.

A poc a poc, això ha anat canviant i el creixement personal és un àmbit que cal tenir molt en compte. De fet, ja hi ha moltes empreses que a l’hora de buscar candidats, es fixen en qualitats com l’actitud, la comunicació o quins són els seus reptes i les seves motivacions futures. Actualment, per al món laboral, té molta importància la formació i l’experiència però també en té molta –o més- el que una persona pot oferir a una empresa apart de la seva vàlua. Si ens poséssim a pensar què podem oferir als altres com a persones, sabríem contestar?

Aquest àmbit de la psicologia emocional està altament relacionat amb el mindfulness, que es una filosofia de vida que ens permet aconseguir un estat, serè i tranquil, centrat en un pensament o en un sentiment. El mindfulness busca centrar-nos en el moment present i alliberar-nos de pensaments negatius per tal que no controlin la nostra vida i acabem autocastigant-nos per tot allò que no tenim o no sabem fer bé. El mindfulness, que es basa en una tècnica de relaxació i meditació, juntament amb l’autoconeixement, han de ser els pilars del nostre creixement personal amb l’objectiu d’ajudar-nos a saber on som, qui som i què volem aconseguir.

S’està demostrant que l’autoconeixement és la base perquè les persones evolucionin i no es quedin bloquejades en un lloc sense fer res més que veure la vida passar. És important entendre que les persones canviem i volem provar coses noves. Però, com s’aconsegueix això? Quines eines podem utilitzar per conèixer-nos millor i buscar la nostra millor versió? Aquestes són les preguntes que ens volem formular i que ens serviran per conèixer com som i realment què volem.

Què és l’autoconeixement?

Podríem definir l’autoconeixement com els pilars bàsics per edificar una identitat, una personalitat sòlida i un coneixement molt profund de nosaltres mateixos. Gràcies a això, podrem guanyar confiança i seguretat, dues bases imprescindibles per relacionar-nos amb els altres en qualsevol àmbit de la nostra vida.

Dit així sembla senzill, però no ho és gens. De fet, conèixer-se a un mateix implica un esforç i un sacrifici que molta gent no és capaç de fer per dos motius: o es cansen abans d’aconseguir conèixer-se o bé es rendeixen abans d’hora perquè el més fàcil sempre és abandonar allò que és complicat, arriscat i que fa poca gent del nostre entorn, o almenys no ens ho explica.

En definitiva, conèixer-se a un mateix representa fer un compromís d’introspecció: mirar-nos des d’una altra perspectiva, endins, i estar molt atents a tot allò que ens envolta, observant com ens sentim i fixant-nos en com actua el nostre cap i el nostre cos davant les diferents situacions de la nostra vida personal i professional.

Com podem desenvolupar l’autoconeixement?

Hi ha quatre pilars bàsics en els que ens centrarem per aprendre a desenvolupar el coneixement propi i poder-lo aplicar a la nostra vida quotidiana.

  • Emoció i motivació: Per entendre qui som, és important que descobrim més coses de nosaltres mateixos com, per exemple, saber com ens sentim davant qualsevol emoció. Com ens sentim quan el nostre superior a la feina ens fa un toc d’alerta? Quina emoció sent el teu cos quan discutim amb una persona molt propera? Si analitzem totes aquestes reaccions, podrem saber realment qui som i cap a on anem.
  • Trets de personalitat: La nostra manera de ser es compon de diferents qualitats i trets innats que defineixen la nostra personalitat. Aquests petits trets els portem d’origen quan naixem però també els anem treballant, inconscientment, quan ens relacionem amb el nostre entorn i interactuem amb els altres. Si som conscients de com és la nostra personalitat, ens acceptarem millor i deixarem de castigar-nos contínuament.
  • Caràcter, creences i valors: El caràcter és el gran factor que determina com es comporta una persona davant qualsevol circumstància. En resum, és el conjunt de valors i creences que defineixen el nostre comportament en relació amb els altres i va sorgint de les experiències que acumulem al llarg de la nostra vida. És imprescindible conèixer aquestes creences i, si ho desitgem, saber com podem canviar-les. Si una cosa ens limita i la volem modificar, és vital saber perquè això ens controla i no ens deixa tirar endavant.
  • Competències: Aquest punt és la capacitat que tenim en coneixements, habilitats i caràcter conformant el nostre sistema de interaccions que anem desenvolupant a la nostra vida personal i professional. Aquestes competències es poden anar entrenant i això ens ajuda a créixer emocional per acabar tenint un nivell òptim de benestar que ens faci estar estables i no estar contínuament en alerta pels perills que ens puguin arribar de fora.
  • Escoltar al nostre cos: Possiblement, aquest és el punt més important o un dels més importants. El cos mai menteix i contínuament ens dóna senyals que hem de saber interpretar i aprendre’n el seu llenguatge. El nostre cos es comunica amb nosaltres a través d’una sèrie de símptomes i ens envia missatges sobre els nostres sentiments i les nostre emocions. Què ens passa? Perquè em sento així? Què necessitem?. El creixement emocional és la capacitat de reconèixer i acceptar el que sentim.

“Conèixer bé als altres és intel·ligent, conèixer-se bé a si mateix, és saviesa”
Albert Einstein.

 

Howard Gardner és psicòleg, investigador i professor de la Universitat de Harvard. Segons ell, la intel·ligència emocional es basa en dues vessants diferenciadores:

  • La intel·ligència intrapersonal, que és la capacitat d’autoanalitzar i entendre com som. També engloba els nostres pensaments, les nostres emocions i com reaccionem a elles.
  • La intel·ligencia interpersonal, que és la capacitat per entendre la manera de ser dels altres. L’empatia és imprescindible a l’hora de relacionar-nos amb els altres, millorar la nostra socialització i saber moure’ns en diferents entorns sense sentir-nos estranys o fora de lloc.

Articles Relacionats